Titulars del president del PPC, Alejandro Fernández, en el debat de política general

“Vostès ens amenacen amb un escenari de bloqueig institucional i un boicot sense precedents en el pitjor moment de la nostra història quan més unitat necessitem. Un bloqueig premeditat, assajat i amb la voluntat de respondre a aquella idea de quant pitjor, millor”.

“Ens amenacen, en el cas de confirmar-se la inhabilitació de Torra, amb deixar a Catalunya amb un govern en funcions sense capacitat per a legislar ni per a aprovar pressupostos”.

“Ens amenacen a més amb obsequiar-nos, ni més ni menys, que amb tres presidents de la Generalitat com si no tinguéssim bastant amb Torra. El que vostès diuen el legítim de Waterloo, el president en funcions que podria ser Aragonés, o quines saber, i a vostè li batejarien com el president simbòlic, en un espectacle dantesc que convidaria al riure sinó fora per la gravetat del que estem vivint”.

“Vostès han deixat Catalunya pitjor preparada que mai per a superar una crisi d'aquesta naturalesa. Catalunya ja no lidera la renda per càpita en les comunitats espanyoles, s'ha produït ja el famós ‘sorpasso’ de Madrid i de moltes altres comunitats autònomes, amb la curiosa paradoxa que a major autogovern pitjors resultats. Altres comunitats autònomes amb menys competències que Catalunya i amb pitjor finançament els ha anat molt millor demostrant que el problema no és el sistema autonòmic en si mateix, el problema és el nacionalisme, quan governa”.

“L'autèntica llosa que tenim a Catalunya és una administració pública que ofega la iniciativa privada, devoradora feroç de recursos públics i que soscava qualsevol progrés des d'unes estructures gegants, però absolutament improductives. És l'entramat de la construcció nacional, ‘la clerecia separatista’ que és insensible a les dificultats de la gent més necessitada atès que, tots vostès, semblen tenir la vida solucionada i també sembla que els importa un pebrot bloquejar-lo tot seguint els dictats del búnquer de Waterloo i és l'acceptació d'una política d'extrema esquerra, com a peatge al suport parlamentari durant tots aquests anys de la CUP, amb una pressió fiscal desbocada, uns atacs sense precedents a l'educació concertada, una desprotecció del propietari en relació a l'ocupació il·legal i amb un lenguaje, a vegades turismofòbic, cap a un sector que representa el 12% del PIB català”.

“Vostès van assegurar que prioritzarien la sortida de la crisi i la lluita contra la pandèmia després d'haver donat per morta la legislatura i ens van prometre que serien capaces d'aparcar les divisions. Arribem a pensar que seria possible, però va ser un miratge que va durar molt poc. Els va poder la naturalesa fanàtica que no poden vèncer. Van tornar a ballar-la, una lluita salvatge i fratricida per la poltrona disfressada d'amor per Catalunya”.

“Hem viscut setmanes d'atacs furibunds entre ERC i JuntsxCat, que fan que la difícil relació entre vostè i jo, sembli el ‘Últim tango a París’ comparat amb la relació que té amb els seus socis de govern”.

“Els atacs entre els socis de govern han estat incompatibles amb la gestió eficaç d'una pandèmia. El cas d'Oriol Mitjà és paradigmàtic, un professional de prestigi al qual li ha estat impossible treballar amb normalitat en un entorn de caos i desconfiança, la caòtica gestió de les residències, el caos en la volta a les aules i les constants filtracions acusant-se mútuament d'ocultar informació a la ciutadania”.

“Vostè està disposat, de confirmar-se la seva inhabilitació, a sacrificar el benestar de milions de catalans per preservar, diu vostè, la dignitat de la Generalitat de Catalunya. No confongui vostè la dignitat de la presidència amb els seus problemes personals que només a vostè concerneixen i que a més els hi ha buscat solet. No utilitzin com a ostatges a milions de catalans. Desobeir a la Junta Electoral va ser la seva decisió personal, assumeixi la seva responsabilitat i no condueixi a la misèria a tota Catalunya, perquè un dia va decidir complicar-se la vida sol, no el va obligar cap dignitat presidencial”.

“Vostès han tornat a la lògica del ‘moviment nacional populista’ amb seu en Waterloo, que parla de democràcia però que mai la practica, que mai dialoga. Han tornat a la demonització del diàleg i de l'acord, fins i tot entre vostès mateixos, on qualsevol que acordi passa a ser un ‘botifler’ i un traïdor”’.

“Vostès han tornat a la dinàmica d'estigmatització del discrepant, és obediència del que diguin en Waterloo per por del que pugui ocórrer. Això és negar el debat democràtic. Aquí mai hem estat capaços de fer un debat democràtic sa”.

“Vostès han destruït els vincles socials i democràtics més elementals. L'atac als lletrats del Parlament constitueix un dels episodis més nauseabunds als quals he assistit en política. El ‘moviment nacional populista’ assenyala, estigmatitza, i pretén empènyer al delicte a treballadors honestos que van treure la seva plaça amb esforç en unes oposicions difícils i que ho van fer prometent o jurant fer complir la llei al marge de la seva ideologia”.

Els val la pena realment per a aconseguir la independència haver de fer aquest tipus de coses? Hi ha una cosa turmentada en la idea segons la qual per a construir la Catalunya del futur han de destruir sense pietat i amb crueltat la Catalunya del present. Jo no veig amor a Catalunya veig rancor i fanatisme i sobre això mai s'ha pogut construir absolutament res”.

“El PPC mai combatrem un rancor i un fanatisme amb un altre rancor i fanatisme equivalent. Ens comprometem a no demonitzar mai la concòrdia, la reconciliació i l'acord, això sí, sempre en el marc de la Llei perquè és l'únic camí possible en democràcia”.

“El PPC ens comprometem a treballar per a recuperar algunes de les característiques que havien generat admiració cap a Catalunya durant tants anys fins que el procés de construcció nacional va començar a enverinar-lo tot”.

“El PPC ens comprometem a impulsar més societat civil i menys burocràcia més convivència i menys identitat excloent, més llibertat i menys imposicions, a recuperar la idea del ‘bon govern’, a recuperar un parlamentarisme democràtic digne i la dignitat de totes les institucions catalanes i per a això donarem la batalla a Catalunya el temps que faci falta”.