Alejandro Fernández denuncia que el Govern “agita les més baixes passions contra la resta dels espanyols mentre aquí pugen peatges, taxes i impostos”

• Alejandro Fernández: “La Generalitat ha pujat els peatges un 5,4% convertint la C-32 en l'autopista més cara d'Europa”
• Demanen racionalitat els mateixos que van impulsar la infame campanya ‘Catalunya sense peatges. No vull pagar’, en la qual fins i tot es van fer fotos saltant-se les barreres “com a vulgars 'cuatreros', fins a Curro Jiménez i El Algarrobo tenien més classe en els seus assalts que vostès”

Intervenció del president del PPC, Alejandro Fernández, en la pregunta al president de la Generalitat:

A principis de l'any 2018, l'en aquells dies ministre de Foment, Íñigo de la Serna, anunciava la no renovació de la concessió de les autopistes de titularitat estatal, és a dir, que la Ap-2 i l'AP-7 passaven a ser gratuïtes a Catalunya. Sorprenentment l'actual govern d'Espanya ha mantingut aquesta decisió, ha de ser l'única cosa bona que han fet en tota la legislatura.

I mentrestant, què ha fet la Generalitat amb els peatges de les seves autopistes? Perquè els ha pujat un 5,4% convertint la C-32 en la més cara d'Europa. I ara ens parlen d'abordar el debat amb racionalitat, analitzar la mobilitat, la sostenibilitat, la famosa vinyeta i fins podria donar-los la raó. Es tracta d'un assumpte complex que cal abordar racionalment, però és que demanen racionalitat els mateixos, vostès, que van impulsar la infame campanya ‘Catalunya sense peatges. No vull pagar’, en la qual fins i tot es van fer fotos saltant-se les barreres com a vulgars 'cuatreros' que fins a Curro Jiménez i El Algarrobo tenien més classe en els seus assalts que vostès.

I aquest és el resum del seu procés. Populisme de la més baixa estofa, agitar les més baixes passions contra la resta dels espanyols mentre aquí pugen peatges, taxes i impostos amb els quals continuen vivint com a reis, que és per al que van muntar això del procés, no per aconseguir una independència de Catalunya, que bé saben que és impossible, sinó per a viure com marajás a costa d'aquesta utòpica idea.