Titulars de Cayetana Álvarez de Toledo a Barcelona

 

  • Avui el tribunal Suprem ha confirmat que Torra no és diputat i, per tant, en raó del propi reglament de Parlament de Catalunya i de la Constitució, tampoc és president de la Generalitat.
  • El ciutadà Torra ha d'abandonar 'ipso facto' el seu escó al Parlament i la presidència de la Generalitat.
  • El president Sánchez ha de garantir la immediata remoció de Torra com a diputat autonòmic i president de la Generalitat.
  • Pedro Sánchez té l'obligació democràtica i constitucional de fer complir la llei, i impedir que hi hagi un okupa al Parlament i un usurpador al capdavant de la Generalitat de Catalunya. Catalunya ha de tenir un president no només legítim, sinó legal, i no té ni una cosa ni l'altra.

 

Comprenc que, per Sánchez, no és fàcil fer complir la llei quan els socis i aliats que t'han fet president són precisament els que violenten la Llei. Però ho ha de fer perquè, en cas contrari, s'estarà col·locant ell mateix contra la llei i com a blanc de la llei.

Sánchez ha d'anunciar també avui mateix que cancel·la la reunió que pretenia mantenir la setmana que ve amb l'usurpador. Aquesta reunió és de el tot improcedent, ofensiva i il·legal.

Ja sabem a què es deuen les obscenes presses de Sánchez per ser investit. No va ser la urgent necessitat d'acabar amb el bloqueig polític a Espanya, sinó la previsible acció de l'Estat de Dret contra els seus principals aliats.

Les resolucions judicials deixen en evidència també part del contingut de la intervenció de Sánchez en el ple d'investidura. Va ser, més que una investidura, una 'embestidura' contra l'Estat de Dret, parlant de la desjudicialització de la política.

El candidat va arribar a qualificar les resolucions de la Junta Electoral Central com "travetes i estratagemes de l'extrema dreta". Doncs ni travetes ni estratagemes de la dreta, simplement era l'Estat de Dret en acció complint amb la seva obligació democràtica.

Hauria de donar-li vergonya a l'Advocacia de l'Estat la interlocutòria que ahir va publicar el Tribunal Suprem. L'Advocacia de l'Estat es va col·locar pràcticament en pla d'igualtat amb les defenses dels condemnats, defensant les posicions de Junqueras davant les que són legals dins de l'Estat de Dret.

Ja vam advertir que el que s'estava forjant no era una coalició progressista, sinó un Govern contra l'Estat: una coalició ultra de forces polítiques que qüestionen l'Estat de Dret i el seu funcionament. El principal obstacle als plans i objectius d'aquesta coalició ultra és precisament l'Estat de Dret.

No hi ha democràcia sense llei. Sánchez s'ha sumat a les tesis antidemocràtiques de Torra, de Junqueras i altres companys de la sedició, que contraposen la voluntat popular a la llei democràtica com si fossin dues coses diferents. Aquesta és una posició dissolvent de la democràcia i inacceptable en un Estat de Dret. I és totalment contrària a qualsevol ordre de convivència.

No hi ha contraposició entre llei i democràcia. Sense llei només queda la selva. Quan no hi ha lleis, s'imposa la voluntat del més fort.

El Parlament només té una opció, que és donar compliment immediat i efectiu a la decisió de la Junta Electoral Central, ratificada pel Suprem.

El senyor Torrent s'ha de pensar molt bé si pretén convertir el Parlament en un antre de joc, on no es compleix la llei. Que recordi el que li va succeir a la seva predecessora, la senyora Forcadell i als altres membres de la Taula de Parlament.