Lorena Roldán: “Cal ser molt atrevit per a presentar aquestes propostes i no posar-se ni acolorit davant les barbaritats que han sortit per la boca dels seus càrrecs públics”

És paradoxal que els partits separatistes diguin que vol una Catalunya plenament democràtica, que sigui garantia d'iguals drets i llibertats per a tot aquell que viva i emprengui el seu projecte vital a Catalunya, però en canvi el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, es vegi obligat a demanar a la Generalitat que vacuni a policies i Guàrdies Civils perquè el Govern es negava a fer-ho.
Volen una Catalunya que garanteixi els mateixos drets i llibertats per a tots, quan el separatisme nega aquests drets i calciguen aquestes llibertats.
Si els separatistes i els seus socis volen de veritat lluitar contra l'odi i la discriminació comencin per donar exemple perquè deixen molt a desitjar i tot el que han presentat avui és un enfilall d'hipocresies en les quals, per descomptat, no ens trobaran.
Cal ser molt atrevit per a venir aquí a presentar aquesta proposta quan els han negat la vacuna en una pandèmia a tot un col·lectiu per motius d'odi, com ben clar ho va deixar el tuiter Puigdemont.
Molt atrevit cal ser, per a fer determinada proposta, quan la Presidenta del Parlament, Laura Borràs, es va anar al costat de la seva companya de partit, Elsa Artadi, a saltar i corejar davant la caserna de la Guàrdia Civil: “pim, pam, pum, que no quedi ni un”.
Diuen que els actors polítics (ERC, JUNTS i CUP), entre altres, han estat pioners a l'hora de trobar grans consensos per a fer front a aquells que fan de l'odi la seva acció política.
JuntsxCAT hauria de plantejar-se retirar aquesta proposta, perquè cal ser cínic per a portar una proposta així i no posar-se ni acolorit quan repasses l'hemeroteca. Dir que Espanya és atur i mort o vanar-se dels morts d'un determinat territori, no és odi? Prometre fer neteja d'espanyols, no és odi?
Per no parlar dels grans hits de l'expresident del Govern, Quim Torra que anomenava bèsties tarades als espanyols, però després els demanava visitar Catalunya en les seves vacances.
Això és odi en majúscules. Centrar un projecte polític en la divisió i l'enfrontament i utilitzar les institucions per a això. És jugar a un joc molt perillós en el qual porten més de 30 anys, amb aquelles afirmacions de Jordi Pujol sobre l'home andalús.
Si tan compromesos diuen estar amb els drets i llibertats, comencin per condemnar avui mateix totes aquestes barbaritats que han sortit de la boca dels càrrecs públics de JuntsXCat.
ERC ve avui aquí a demanar la creació d'una comissió sobre el racisme institucional i estructural a Catalunya. Quan Junqueras va dient que “els catalans tenen més proximitat genètica amb els francesos que amb els espanyols”.
Si ERC vol parlar de racisme i fer una comissió sobre el racisme, fem-la, però de tot el racisme, perquè aquí no existeix ni el racisme bo ni el racisme dolent. I de pas condemnin-ho tot també com les paraules del seu fundador Heribert Barrera que deia: "A mi m'agradaria una Catalunya com la de la República: sense immigrants", ja que "la immigració és la principal amenaça per a Catalunya".
El separatisme té zero legitimitat per a parlar d'aquest tema, perquè és qui coarta drets i trepitja llibertats. Són vostès els que estan en contra de la pluralitat i han partit en dues a la societat catalana.
Des del Partit Popular portem anys reivindicant una Catalunya en la qual et puguis sentir català, però també espanyol, sense que ningú et digui fatxa. Una Catalunya en la qual tots tinguem els mateixos drets i llibertats, pensem el que pensem, una Catalunya en la qual no et facin de menys ni et considerin català de segona per venir d'altres parts d'Espanya o per no combregar amb el separatisme. En definitiva, una Catalunya de ciutadans lliures i iguals, plural, però cohesionada, en la qual capiguem tots.
El dia que vostès de veritat vulguin una Catalunya així, no estaran dos mesos per a formar govern, prenent-li el pèl a tots els catalans, discutint qui es queda TV3 i qui Catalunya Radi, ni redactant documents per a parlar de l'embat democràtic i la confrontació.