Alejandro Fernández exigeix al Govern que presenti immediatament un recurs d'inconstitucionalitat contra el decret de desobediència de la Generalitat

· El president del PPC, Alejandro Fernández, lamenta que “la qüestió lingüística torna una altra vegada a manera de desobediència a l'acatament de la llei i d'una sentència judicial” pel que exigeix al Govern d'Espanya que presenti immediatament un recurs d'inconstitucionalitat contra el decret de desobediència de la Generalitat per a paralitzar-lo immediatament.

· Acusa també el PSC ja que la Llei de llengua que va votar favorablement “és també una anomenada a la desobediència i al no acatament de les sentències judicials, utilitzant subterfugis i eufemismes, però l'objectiu és exactament el mateix”.

· Per tot això trasllada que “el PPC farà els deures i utilitzarem tots els instruments que ens dona l'Estat de Dret per a garantir l'acatament i la Llei i els drets i llibertats de tots els catalans i en aquest cas de les seves llibertats lingüístiques”.

· Afegeix que “els demòcrates acatem les sentències, ens agradin o no, perquè aquest és el fonament ultimo de l'estat de dret, acatar-les, fins i tot més, quan no t'agraden i aquesta és la prova del cotó d'un demòcrata. Quan es planteja un escenari diferent, això és la jungla, la ruptura de la convivència i la degradació de les institucions i això no ho permetrem. Som més necessaris que mai en la situació actual de Catalunya i de la resta d'Espanya i les nostres polítiques són absolutament urgents”.

· D'altra banda, ha manifestat que avui la immensa majoria dels espanyols no discuteixen, estiguin més a prop o més lluny del Partit Popular, “que avui l'única alternativa al sanchismo és el PP”.

· “El partit Popular ha estat històricament i continua sent el partit dels grans alcaldes i les grans alcaldesses d'Espanya. I també a Catalunya tenim exemples inspiradors que ens ofereixen com gestionar correctament”.

· Destaca que “som el partit dels impostos moderats, el partit que fomenta la llibertat, llibertat de comerç, la llibertat d'iniciativa, i que no consolida un Ajuntament que creu que la ciutat és seva sinó que és propietat dels seus veïns, i aquesta és una diferència fonamental amb l'esquerra”.

· “Som el partit que garanteix la lluita contra l'okupació il·legal i la seguretat ciutadana en general, perquè sense seguretat no hi ha llibertat, i sense caure en el populisme dels qui únicament pretenen expulsar sense tenir competències, oferim a la ciutadania rigor en el diagnòstic i serietat en la teràpia”.

· Defensa que “som també el partit de la seguretat ciutadana” i lamenta que a Catalunya hi ha un problema greu de seguretat”. Denúncia que “en l'últim any els delictes han augmentat un 10% i Catalunya aglutina el 48% de les okupacions il·legals de tota Espanya”.

· Culpa a una “infeliç coincidència de la triple estratègia que s'ha produït a Catalunya en l'última dècada, que està destrossant la seguretat ciutadana; polítics fent pedagogia directa de la desobediència a la llei, polítics que van fins i tot més enllà, amb responsabilitats de govern, i fan apologia directa del delicte i finalment un menyspreu i estigmatització de la gent de l'ordre, liderada per Colau a Barcelona però assumida pel món antisistema i compartida a vegades pel partit socialista de Catalunya i JxCat que acaben generant un escenari en el qual el criminal és víctima del sistema, la víctima sospitós de fatxa i el policia fatxa directament”.

· Denúncia que “a Catalunya, es produeix alguna cosa, que no es produeix en cap altre lloc d'Espanya, i és incentivat i impulsat per part dels governants; una turismofobia que afecta un sector que pot representar fins al 14% del PIB directe i el 20% indirecte. Un estratègia absolutament suïcida per part dels governants que parlen mal d'un dels sectors productius més importants i que genera més riquesa a Catalunya”.

· Lamenta que “només a Catalunya es produeix un atac frontal a la llibertat educativa amb un atac als concerts que força als col·legis a reduir la seva oferta, a condicionar-la més enllà de les seves necessitats pedagògiques, obligats pels poders públics a fer coses que ni els pares desitgen per als seus fills”.

· Denúncia que “només a Catalunya assistim a una política fiscal tan confiscatòria, amb 18 impostos propis, la majoria dels quals no té cap vocació mediambiental, ni soluciona cap problema, sinó que a més solen acabar agreujant i complicant la vida a la gent humil i està destrossant l'economia a Catalunya”.

· Afegeix a aquestes crítiques un últim element que és la pèrdua de lideratge a Catalunya, quan havia estat sempre la comunitat autònoma dels grans esdeveniments internacionals, culturals, esportius, d'innovació tecnològica i fins i tot polític. “És evident que si l'any 92 haguéssim tingut els governants que tenim avui a Barcelona, a Catalunya i a Espanya, els Jocs Olímpics de Barcelona mai s'haguessin celebrat”

· Finalment reitera que “el món separatista no abandona la seva vocació de desestabilitzar la democràcia espanyola encara que no està en el seu millor moment, però és evident que hi ha una estratègia d'erosió de la les institucions de l'Estat, que són les que van frenar el cop i van posar ordre; la Corona, el Poder Judicial, les FyCSE i fins al CNI i el pitjor és que Podemos, amb la seva complicitat explícita i Pedro Sánchez amb una complicitat interessada, estan ajudant cada dia en el desprestigi d'aquestes institucions”.