La sortida de Nissan ha suposat un dur cop per a l'economia catalana. Una decisió així evidentment influeix en les dinàmiques de l'economia mundial.

Però els governs locals també tenen la seva responsabilitat, sobretot a l'hora de secundar i generar un clima favorable. Quan parlem de clima, en aquest cas totalment desfavorable, la palma se l'emporta la regidora de l'equip de Ada Colau, Janet Sanz, que pràcticament va aprofitar per a demanar la sortida i l'expulsió de l'empresa automobilística de Catalunya. Pedro Sánchez tampoc va estar a l'altura, podia haver fet com Macron a França i va preferir abandonar el sector.

I quin ha fet el Govern de la Catalunya? Doncs poca cosa. Vostès van anunciar un pla de suport al sector automobilístic de 20 milions d'euros i a l'hora de pressupostar-lo s'ha quedat en 2,9 milions. I no parli del model de finançament perquè el model vigent el va aprovar el seu partit, no el meu, el que passa és que aquests anys es van gastar els diners en el que tots sabem i ara no tenen un duro.

I precisament, per això, és el moment d'avaluar la seva gestió, senyor Aragonés. Perquè en aquesta guerra sense quarter que manté vostè amb el senyor Torra, vostè de manera molt hàbil s'acte va adjudicar el paper de rigorós enfront de l'incendiari Torra i la veritat és que el tenia molt senzill perquè superar en rigor a Quim Torra no és una tasca precisament homèrica. Però és que ni tan sols per aquestes. A la mala gestió industrial, que li acabo de descriure, afegir la seva decisió de pujar impostos al turisme en el pitjor moment possible, per no parlar de presentar un pressupost desfasat des del mateix dia de la seva aprovació.

Però sens dubte, el més greu, per a rematar, és multiplicar fins per 17,14% (es veu que per a cobrar aquesta xifra no els ofèn) l'impost de successions en plena pandèmia amb milers de morts a Catalunya. Una decisió d'una mesquinesa i immoralitat difícilment descriptibles.

I això que era vostè el llest del Govern, senyor Aragonés. Com seran els altres…