Intervenció d'Alejandro Fernández en la sessió de control al Govern

Les obligacions essencials d'un president de Govern en una crisi com l'actual són, en primer lloc encertar amb les mesures i, en segon lloc, generar unitat i confiança en la societat. Però això és impossible quan vostès han substituït l'indecent "Espanya ens roba" per l'immoral “Espanya ens mata" i tot això per defugir les seves pròpies responsabilitats.

Potser algú a Madrid els ha imposat el caos en les residències d'ancians que han provocat vostès mateixos? O enviar una circular demanant un tractament de menor intensitat per als majors de 80 anys? Ningú.

Gestionar des del prejudici identitari és sempre extraordinàriament nociu per a qualsevol societat.

Vostès van rebutjar en primera instància a l'exèrcit per a treballs que estan fent tots els exèrcits en totes les democràcies de l'entorn. En 15 dies van passar de "no els necessitem, marxin-se”, a “si us plau a vengen, ajudin-nos que no arribem". Van ser 15 dies perduts que en circumstàncies així són absolutament dramàtics.

És que no són capaços d'aparcar les seves obsessions identitàries ni que sigui un sol dia? Un només.

És que són capaços d'arribar a l'esperpent de dir que 1.714.000 màscares són un insult a la identitat de Catalunya. No s'adonen que això no és normal? Però no és que no sigui normal des del punt de vista polític, és que no és normal des del punt de vista psiquiàtric.

En definitiva, Senyor Torra, sé que a hores d'ara és pràcticament predicar en el desert però està desaprofitant l'oportunitat d'unir i generar confiança. Està desaprofitant, fins i tot, l'oportunitat de redimir-se davant aquesta meitat dels catalans que ens hem sentit sistemàticament insultats durant aquests dos últims anys per les seves declaracions.

Estaríem disposats a aparcar aquest sentiment, jo el primer, si al llarg d'aquesta crisi ens haguéssim sentit protegits, representats i cures per vostè. Pensi en això perquè sembla que no hi ha manera, i pensi en això perquè això va per a llarg.

Serà molt dur el que ve ara i no serem capaços de superar-ho dividits i amb declaracions que trenquen la unitat entre tots els catalans.

Moltes gràcies.