Crisi institucional

• La diputada en el Congrés dels Diputats, Cayetana Álvarez de Toledo, ha fet una crida als diputats de tots els partits, de qualsevol ideologia, a formar una gran aliança en defensa de la dignitat del Congrés dels Diputats.
  Aquesta aliança ha d'exigir que, en el cas que el Govern torni a portar a votació un decret d'Estat d'Alarma, aquest sigui amb estricta rendició de comptes cada 15 dies com diuen la Constitució i les lleis, i no secundar mai més una cessió de poder semblant a cap president del Govern, i menys a un que té severes tendència autocràtiques, com és el cas de Pedro Sánchez.
• La passada votació de l'Estat d'Alarma per sis mesos, és un pas més en la gravíssima involució democràtica empresa per aquest govern, que ha instal·lat a Espanya en un autèntic Estat d'Excepció amb vulneració de llibertats fonamentals sense justificar, amb atropellaments quotidians al sentit comú i als usos i costums més elementals de l'educació política.
• El president del Govern va protagonitzar un doble menyspreu al Parlament. Es va absentar físicament del debat i votació de la major restricció de llibertats mai aprovada en democràcia, i va imposar un Estat d'Alarma de sis mesos sense rendició de comptes. Sánchez vol un Congrés de cartó-pedra al servei de l'Executiu i això és una humiliació.
• El Parlament no pot abdicar mai de la seva responsabilitat de control al Govern, això és una abdicació democràtica i un menyspreu als espanyols que representem.
• Una pandèmia té una part de devastació econòmica i social que no es pot evitar, però el que no és inevitable és la destrucció institucional. Altres països cuiden els seus sistemes institucionals i constitucionals però a Espanya no. Nosaltres tenim la pèssima fortuna de tenir molt mals gestors al capdavant del govern.
• A Espanya estem sofrint les conseqüències d'una convergència ruïnosa marcada pel procés que convergeix amb la pandèmia en un procés ruïnós per a Espanya i les seves institucions i la seva economia.

  Gestió de la pandèmia

• Som el país amb més excés de mort d'Europa segons tots els indicadors objectius amb 60.000 víctimes i planteja per què el Govern no reconeix la xifra real de víctimes?
  Considera aquesta actitud incomprensible i d'una crueltat inhumana, és el pitjor rostre de la política, el voler ocultar unes dades així per conveniència estrictament política o electoral. Hi ha una xifra real de víctimes, hi ha un excés de mort comptabilitzat i el que cal fer com a forma d'honra és reconèixer-lo.
• El resum dels últims mesos ha estat, primer el president del govern va proclamar la victòria sobre el virus, va marxar de vacances, es va rentar les mans i va traslladar la responsabilitat a les comunitats autònomes.
• El resultat ha estat, la qual cosa l'ex president Felipe González va qualificar com ‘una autèntica bogeria’. Efectivament ara tenim 17 respostes diferents a la pandèmia, mesures i restriccions a la llibertat variables en funció del territori en el qual un viu, amb el que s'això suposa en termes de profunda incertesa i d'angoixa social. Un embull institucional de restriccions variables a la llibertat.
• En el cas de Catalunya podem dir que avui és pràcticament zona zero, és una comunitat autònoma que no té un govern efectiu, que té en aquests moments de les pitjors xifres sanitàries i que a més ha pres una decisió molt dramàtica com és tancar bars i restaurants.
• No sé si el senyor Illa pretén presentar aquestes mesures com les seves credencials per a impulsar al PSC a un magnífic resultat electoral, a mi em resulta realment sorprenent la convergència entre el senyor Illa i les restes del govern català.
• Les últimes dades d'aquesta finalitat de setmana per comunitats autònomes mostren una dada curiosa si comparem Catalunya i Madrid que indica que no hi ha una estricta i claríssima relació causa-efecte evident entre el tancament total de la restauració i la baixada dels contagis.

  Incidents violents

• La violència no es pot justificar mai. Coquetejar amb la justificació és justificar també. I tampoc es pot adjectivar, no participo en acusacions creuades d'uns grups a uns altres i molt menys en l'atribució de la violència a grups de tal o tal altre signe ideològics.
• És absolutament lamentable aquest episodi i dóna una mesura de la degradació de la discussió pública a Catalunya i en el conjunt d'Espanya.
• Amb la violència el que cal fer és condemnar-la, denunciar-la i perseguir-la, castigar-la i sufocar-la, entre altres coses perquè no contribueix en res a alleujar a les veritables víctimes que estan sofrint el tancament brutal i la catàstrofe econòmica.
• Podemos creu que hi ha una violència bona i una altra dolenta, la dolenta és la que ells adjectiven com d'extrema dreta, la bona és la que persegueix objectius que ells comparteixen. Així era bona i justificable o comprensible la dels CDR, la del Tsunami Democràtic o la destrucció de Plaza Urquinaona, fins i tot la d'ETA, com Pablo Iglesias ha arribat a dir que caldria comprendre els motius que havia tingut ETA.
• La condemna de Pablo Iglesias als incidents violents d'aquesta finalitat de setmana són d'una hipocresia sideral. Iglesias no condemna la violència com a tal, la qual cosa condemna és la protesta. Encoratja la protesta quan ell està en l'oposició i condemna la protesta quan ell està en el govern. Això es diu pura hipocresia i no es diu comportament democràtic que seria condemnar-la sempre i en tota circumstància.