Intervenció del president del Partit Popular de Catalunya, Alejandro Fernández, en la pregunta al president de la Generalitat durant la sessió de control al Govern

En l'últim ple, a una pregunta del grup de Vox, el president va plantejar de manera solemne, els riscos de la democràcia a Catalunya que al seu judici haurien de combatre's establint un cordó sanitari. Doncs bé, li donaré jo la meva visió sobre els veritables riscos de la democràcia a Catalunya que, com pot imaginar, és ben diferent.

Miri, en aquest ple convivim 135 diputats, que pensem molt diferent, però els únics que han posat somrient amb un assassí condemnat com Carles Sastre, són vostès, els separatistes.

L'assumpte Carles Sastre sempre ha estat per a mi especialment significatiu pel salvatgisme del subjecte en qüestió; va adossar una bomba en el pit de Bultó a qui va abandonar perquè hores després la bomba esbocinés. Ho explico perquè no em comparin una barbaritat així amb cap càrrega policial recent.

Sempre m'he preguntat quin mecanisme psicològic porta a persones normals com vostès a posar somrient amb semblant criminal? He arribat a la conclusió que es tracta d'un relativisme moral que els ha robat l'ànima, un objectiu polític superior, en el seu cas la independència de Catalunya, els porta a justificar qualsevol cosa.

Doncs bé, aquest mateix relativisme moral, no tan salvatge afortunadament, ha sortit a passejar aquests dies per Canet de Mar, en nom de la ‘sacrosanta’ immersió lingüística tot val. Estremeix la fredor i la falta d'humanitat amb la qual es refereixen a un nen i la seva família. És a ells als quals apliquen vostès un cordó sanitari, assenyalen i estigmatitzen. És aquest relativisme moral el veritable risc per a la democràcia a Catalunya. Em comprometo a combatre-ho aquí i ara.

Mai posaré amb un assassí pensi com pensi, mai assenyalaria un nen i a la seva família pensin el que pensin. Aquest és l'únic camí per a la convivència i la democràcia no hi ha un altre i espero que el recorrin vostès algun dia.