“Un Govern de ficció”

17.05.2009 El Mundo

Carina Mejías

‘El primer títol d’aquesta setmana ens els va donar fa uns mesos la prestigiosa revista britànica The Economist, publicant un article titulat “S’ha acabat la festa”, referit a Espanya i als reptes que el Govern de Zapatero tenia davant de si per fer front a l’actual conjuntura econòmica.

Zapatero va captar el missatge i en el seu últim debat parlamentari va decidir escriure el guió de “Jo et convido, pagues tu”. L’argument es basa en un conjunt d’anticrisis mesurades, disperses, improvisades i ineficaces. Un cop d’efecte que ha provocat el gemec dels governs autonòmics que no estan disposats a pagar la factura del malbaratament d’un govern morós.

Fetes les advertències per veus autoritzades, van arribar les rectificacions del guió a posta que la insubordinació dels actors no s’anava a fer esperar, les subvencions a la compra de cotxes provoca la caiguda de vendes, la supressió de la desgravació per habitatge, va provocar la sublevació dels estalviadors, i els ajuts a les petites i mitjanes empreses, s’han considerat insuficients. A Zapatero se li va tacar el guió.

La producció va tornar de la mà de la ministra González Sinde, responsable de cultura, que en la seva pel•lícula Mentiras i Gordas va retratar als joves espanyols com a irresponsables, incapaços de solucionar els seus problemes perquè es lliuren al deliri de la nit, al sexe desenfrenat, a les drogues i a l’alcohol.

No és d’estranyar que si aquest és el patró de conducta dels joves que té el Govern, aquesta setmana les ministres de Sanitat i Igualtat acudissin en el seu auxili per escriure el guió d’una nova pel•lícula de gènere dramàtic, que porta per títol Amb píndoles i al boig. L’argument recorre a la falsa retòrica que afirma que en una societat progressista, incapaç de conscienciar als seus del valor de la vida i a fi de reconèixer més drets a la dona, cal subministrar la píndola postcoital, fer-se de l’avortament una prestació sanitària més i sostreure’s els drets als pares, per ocultar així els efectes dels excessos juvenils i que segueixi la festa.

Mentrestant el ministre d’Educació es va atrevir amb una altra ocurrència, que sens dubte situarà els nostres escolars al cim de la tecnificació mundial i que podríem titular Menys valors i més ordinadors. Amb això, i d’un cop de ploma, solucionem les exagerades xifres de fracàs escolar que tenen el país desolat.

Però el millor guió cinematogràfic de la setmana en el gènere de la ciència-ficció i que bé podia portar per títol Esperando a Chacón ha estat el protagonitzat per un vaixell de l’Armada espanyola que en missió internacional, va esperar durant tres dies una decisió ministerial després de l’arrest d’uns pirates. Durant aquell temps Chacón i Moratinos, navegaven a plena espelma pel limbe jurídic, recercant entre els seus papers un acord internacional que a tall de manual d’instruccions els il•luminés sobre la decisió a prendre. Perplexitat i ridícul.

Govern o ficció és el títol de l’última pel•lícula que han escrit els espanyols. Passem de les muses al teatre o més aviat de les ocurrències a la realitat. No ens faltarà coratge per sortir endavant malgrat el Govern, que oblida que les persones són les primeres víctimes d’aquesta situació i que a tota crisi econòmica va unida una crisi social que devalua els conceptes com el deure, l’obligació, el compromís o la responsabilitat.

Les coses són difícils i el nostre futur no pot dependre de si s’ha guanyat o perdut un debat, sinó més aviat d’altres coses.

De l’honradesa d’empresaris que mantindran les seves empreses amb un esforç titànic per evitar el tancament i el perjudici dels seus treballadors. De la solidaritat de les famílies que respondran de les nostres necessitats quan ens arribi el drama de la desocupació, dels pares que es responsabilitzin dels seus fills per ensenyar-los el límit de les seves conductes, la responsabilitat dels seus actes i el compromís amb els altres. Dels professors amb vocació que al costat de l’ordinador portàtil sàpiguen ser font de coneixement i de valors per als seus alumnes, i dels propis joves que, conscients del seu futur, vulguin realitzar l’esforç necessari que els proporcioni seguretat i benestar.

Si depèn de nosaltres mateixos, les coses ens aniran millor malgrat aquest Govern.