Sánchez-Camacho reclama a Mas que “la cimera no sigui un tràmit, sinó una oportunitat per assolir un bon acord multilateral”
24.05.2012
La presidenta del Partit Popular Català, Alícia Sánchez-Camacho, ha reclamat avui al president de la Generalitat, Artur Mas, que “la cimera no sigui un tràmit, sinó una oportunitat per assolir un bon acord multilateral”. En aquest sentit, ha assenyalat que “és prioritari que el Govern tingui voluntat de consens per assolir un millor model de finançament per a Catalunya i no l’adhesió al seu model”. Segons la presidenta del PPC, “per arribar a l’acord tots haurem de cedir i ningú pot fixar línies vermelles d’entrada”.
Sánchez-Camacho ha fet aquestes declaracions després de reunir-se amb el primer secretari del PSC, Pere Navarro, del que ha destacat la coincidència pel que fa a la voluntat negociadora. Així mateix, ha assenyalat que “ambdues formacions volem que el nou sistema de finançament estigui dins el marc de la LOFCA, malgrat que el PSC aposta per una agència tributària consorciada, amb el que no coincidim”. Segons la presidenta del PPC, “nosaltres apostem per un model de finançament singular per a Catalunya, incrementar la cistella d’impostos, treballar en els principis d’ordinalitat i suficiència, i establir una solidaritat finalista, tot amb l’objectiu d’assolir un model més just d’equilibrar el que paguem amb els serveis que rebem”.
Per a la presidenta del PPC, “el que hauria de pretendre el senyor Mas, precisament per els punts de trobada que tenim entre el PPC i el PSC, es que hi hagi un debat seriós per arribar a posicions consensuades, no que tots ens sumem a les seves actituds maximalistes”. Així mateix, ha considerat que “CiU és necessària a l’acord, com ho és també el PSC, però no hi haurà un bon acord sense el PPC, que és imprescindible en aquesta negociació”.
En aquesta línia, ha advertit que “el PPC no acceptarà un pacte fiscal imposat que creï confrontació, fractura social i frustració col·lectiva”. Així, ha instat a Mas a “buscar el consens de tots, que no ens porti a situacions com la de plantejar la hisenda pròpia, que suposarien confrontació amb el Govern d’Espanya, i que esgoti totes les vies de negociació i diàleg, perquè Catalunya i la resta d’Espanya no es poden permetre una situació de confrontació i de ruptura, que perjudicaria la nostra credibilitat a Europa i, per tant, la recuperació econòmica”.
