L’Eurocambra reclama una política comuna per combatre la violència, el dopatge i la corrupció en l’esport
02.02.2012
El ple del Parlament Europeu va reclamar avui, dijous, que la lluita contra la violència en els estadis o contra el dopatge i la corrupció en l’esport, figurin entre les primeres mesures legislatives que adopti la UE en matèria esportiva, gràcies a les competències que atorga el Tractat de Lisboa per coordinació i suport a les polítiques esportives de cada país membre.
L’Eurocambra va donar un suport massiu -550 vots a favor, 73 en contra i 20 abstencions-a la proposta elaborada per l’eurodiputat del PP, Santiago Fisas, en la qual es cataloguen per primera vegada quin tipus de mesures legislatives que la UE pot adoptar en matèria esportiva.
Sota el títol de “La dimensió europea de l’esport”, l’informe redactat per l’eurodiputat del PP contempla un ampli ventall de mesures legislatives “en les que la UE pot tenir un valor afegit en l’àmbit esportiu i contribuir a solucionar problemes que afecten tots els països “.
Entre elles figuren mesures per combatre la violència en els estadis, la lluita contra la xacra del dopatge o contra la corrupció en forma de frau i manipulació de competicions però també mesures per a la promoció de la pràctica esportiva o aquelles en les que l’esport pugui ser un excel · lent vehicle per promoure la integració europea, com serien l’organització anual d’un ‘Dia europeu de l’esport “o la designació d’una” Capital europea de l’esport “.
En qualsevol cas, Fisas ha subratllat que qualsevol iniciativa legislativa de la UE haurà de respectar el “principi de subsidiarietat” que reconeix les competències pròpies dels Estats membres i l’autonomia de les estructures de govern esportiu. L’eurodiputat del PP rebutjava així el fals debat que ha generat en països com el Regne Unit alguna de les seves propostes, com la possibilitat que “de manera voluntària” la bandera europea onegi en els grans esdeveniments esportius organitzats en el territori de la UE o que figuri en l’equipament dels atletes dels seus països membres.
L’informe també recull la possibilitat de fer propostes comunes per fomentar el voluntariat en l’esport, la pràctica esportiva a les escoles i la universitat, la formació acadèmica dels esportistes perquè quan concloguin la seva carrera puguin incorporar-se al mercat laboral, o per fomentar la integració d’immigrants, persones amb discapacitats o combatre l’exclusió social en general.
La proposta també sol · licita la redacció d’una “Carta europea d’esports autòctons” que ajudi a la seva difusió o la creació d’un “Erasmus esportiu”, per fomentar la mobilitat de joves atletes.
En alguns camps l’informe de Santiago Fisas avança mesures legislatives concretes, com l’obligació dels clubs a alliberar els jugadors quan siguin seleccionats per als seus equips nacionals a canvi d’una pòlissa d’assegurança o la necessitat d’una regulació de la professió d’agent esportiu , que obligui a comptar amb una qualificació mínima d’ensenyament superior ia tenir residència fiscal al territori de la UE.
Retransmissions i apostes esportives
L’informe s’ocupa també de la dimensió econòmica de l’esport i qualifica de “fonamental” l’explotació comercial dels drets de retransmissió de les competicions esportives “sobre una base centralitzada, exclusiva i territorial”.
També considera que les apostes esportives “constitueixen un tipus d’explotació comercial” de les competicions i proposa que els Estats membres protegeixin a les mateixes “contra tot ús no autoritzat, en particular mitjançant el reconeixement del dret de propietat als organitzadors”, així com que “garanteixin la contribució significativa dels operadors d’apostes esportives al finançament de l’esport de masses i protegeixin la integritat de les competicions”.
En aquest capítol econòmic, l’informe també suggereix destacar la importància del voluntariat, la necessitat que els esportistes tinguin “els mateixos drets que els treballadors en matèria de seguretat social” o la possibilitat que l’esport es beneficiï d’ajudes dels fons estructurals comunitaris.
“L’esport a Europa representa, directament o indirectament, uns 15 milions de llocs de treball-el 5,4 per cent de la població activa-i un valor afegit anual de 407.000 milions d’euros-el 3,65 per cent del PIB europeu -, d’aquí la seva importància i la necessitat d’adoptar iniciatives “, ha subratllat l’eurodiputat del PP.
